Si teniu ganes de col.laborar, podeu explicar costums antigues o fer comentaris aquí mateix
07)NEGOCIS
AMBULANTS
El més conegut éra l’esmolet, que passava amb la seva roda a
esmolar ganivets i tisores.
I també gitanos de tan
en tan,a arreglar olles i cistells, i alguns fent ballar un
ós i una mona,tot tocant un piano de maneta.
Però hi ha
personatges exclusius d`Esparreguera :
-EN
CLARAMUNT:
Cada diumenge ,avisant amb una trompeta,
passava café calent casa per casa, després de dinar.Era molt conegut ademès per fer de cambrer a l`Ateneu.
-EL
MONGETAIRE:
Passava amb un carretó a vendre cigrons i mongetes cuits.
-EL MATÓ:
També passaven pels clients habituals a vendre mató
els de la Casa nova,
la Montserrat de Cal Vaqué , i els de cal Atxón.
-EL CISCU
DRAPAIRE:
Molta gent
tenia conills i gallines al pati i de bon matí
se sentien cantar els galls. Les pells dels conills
les passava a comprar el
drapaire,tot anuntciant – se cridant « pells de
comill ! ».També comprava
papers i draps ,que pesava amb
una romana, tot carregat de sacs, amb un ruc. L`ajudava el seu fill Rogelio.
-EL
MATALASSER:
No
existien els matalassos de molles i
la majoria estàven plens
amb borra de llana. Com que amb el temps es comprimia, calia estovar- la de
tan en tan.I això ho feia el matalasser, passant per les cases, tot estenent la llana i
donant – li cops amb dos bastons,cosa que divertia molt als nens
de la casa.El darrer fóu en Jaume Alavedra.
-TREURE LA
BASSA:
En deien
aixi de buidar el dipòsit de
les comunes. No existíen els wàters de
ceràmica,i consistien en un banc amb un forat amb tapa,i els excrements
anàven a parar a un dipòsit que es buidava de tan en tan,
amb portadores de vi, a la matinada,per tal de no fer tanta pudor.Un dels
darrers en passar per les cases a fer aquesta feina, fóu en Calsina de “ca la Manqueta”.
-ELS
FOGOTS:
Aquest era
el nom de les rames de pi i serments que s’utilizàven per coure el pa, per a les llars de foc, i sobretot per les
moltes terrisseries que hi havia al poble.Als
forns de pa i pastisseries
els descarregàven a la matinada amb un carro tot escampant una bona olor pels carrers.El pa
sortia més bo i
tambè s’evitàven els incendis, al mantenir el bosc net de rames.
-EL
CARBONER :
Tothom
cuinava amb carbó, que enceníen amb
carbonet.
Generalment
era fet a les carboneres que hi havia al bosc, i que després passàven a
repartir per les cases .Els
fogons de les cuines es mantenien ventant de tan en tan amb un ventall d`espart.
-ELS
FERRERS:
A
Esparreguera n`hi havia 2: el Joan de la plaça
Església i a cal Nin , al c/
Gran, on encara conserven la fornal ,
junt amb un petit museu relacionat amb
els cavalls, doncs es dedicàven bàsicament a ferrar els matxos,
però tambè a fer baranes,reixes o
treballs artesans amb ferro forjat ,i
complements per la llar de foc.
-L’ESQUILADOR:
Es
dedicàven a esquilar la llana dels bens
dels pastors particulars que tenien
un petit ramat. El darrer es col- locava a la plaça de l`
Esglésiadavant de cal Vaqué.
-LA
LLEVADORA:
Tothom neixia a casa seva . I per preparar
l’embaràs i assistir el part
existia la llevadora, que visitava
les cases i a la que cridàven a
l`hora del naixement.A
Esparreguera les últimes van ser la
Sra.Maria i la Sra. Mariana.
-EL
PRACTICANT:
Als pobles no existien
pràcticament Ambulatoris i les cures
d`urgències les féien a les
farmàcies i les greus a la
Creu Roja. També el farmacèutic es dedicava
a donar injeccions, fins que
sorgí la figura del practicant a
dedicaciò total,anant cada dia a les
cases de tots seus abonats
o dels clients accidentals.
El
darrer amb dedicació plena fóu
en Joaquim Trens.
8) COSTUMS RELIGIOSES:
A-CORPUS
Sempre cau en dijous, i el 2011 coincidí amb la revetlla de
Sant joan , cosa que encara el féu
passar mès desapercebut.
De fet, el mès joves no saben ni que existeixi, quan
abans era una de les festes mès importants .
I ès que a
Espanya en temps de Franco sols podia existr la religió catolica, un sol partit i un sindicat
(CNS),i era socialment obligat participar de tots els
rituals i normes.
Les processons
del Corpus eren espectaculars
,es convocàven concursos d’alfombres de
flors, es col- locàven altars a diverses
cases i a les pastisseries de cal Ferràn i cal Tildu
llogàven atxes (torxes)de
cera i d’artificials amb petroli.
B:ESTIMAR LA MÀ
Quan els nens (i els
grans més religiosos) es trovàben
amb un capellà
pel carrer era obligat
anar – lo a saludar
tot fent-li un petò
a ma.Va durar la costum fins els primers mossèns “revolucionaris”després del concili
vaticà.
Alguns, inclùs treballàven unes hores en empreses.
Els anomenàven “
capellans obrers” .
C-EL VIÁTIC :
També en deien “passar el combregar”.Quan algú
estava
molt malalt li administràven la extremaunció a casa,
i passava el capellà
pel carrer sota un gros paraigüas
que aguantava un escolà, tot fent sonar una campaneta.
I quan es moria,
a l’esquela hi posava “ ha muerto confortado con los santos sacramentos” .Si no ho posava volia dir que no era creient
o que s`havia suicidat , o tingut un
accident.
D-LA DOCTRINA:
El diumenge després
de dinar quasi tots els nens
assistien a classes
que impartien els catequistes, (en
especial els que
es preparàven per la primera Comunió)
La majoria hi anàven
perque a la sortida donàven
una “ assistència” que era una entrada per anar
al
cine al Patronat
Parroquial.S`hi projectava el
No-Do
i pel.lícules del
oest, de Charlot o
del “ gordo i
el prim”
(Stan Laurel i Oliver Hardy)
I de Walt Disney.
E:HOMES I DONES
SEPARTS
A totes
les esglésies hi havia 2 portes, per on havien
de passar els homes i les dones per
separat, aixi
com 2 fileres
de bancs difereneciats .Als jovenets i noies
ens agradava per poder escudrinyar als
de l’altre sexe.
F : LA MANTELLINA
Era el nom del
mocador amb que les dones eren
Obligades a cobrir-se
el cap per entrar a les
esglésies.
En canvi els
homes havien d’anar
descoberts.
Tampoc les
senyores podien entrar-hi amb pantalons.
(com veiem no hi ha tanta diferencia amb els
musulmans
més moderats).
G: ELS ENTERRAMENTS
Aixi
com ara es
despedeix el dol a l’església, abans
els enterraments tipus processó
a peu, arrivàben
fins al barri
del Castell, i algus fins
el cementiri,
a 1 km.lluny. Més endavant, fins a mig carrer,i es
van anar escurçant.La gent s’agenollava
quan passava, i el taüt era
portat amb carrosses
de cavalls.
I, segons la classe social del finat portàven més
o menys cavalls,
o més o menys capellans.
H:LA ” SAGRADA FAMILIA”:
Era el nom d’una
capelleta de fusta amb
les imatges
de Jesús i els seus Pares, que guardàven a les
cases
uns quants díes,i desprès
la passàven als
veïns.
Servia per
promocionar la idea de que la
família és el nucli de
la societat.I tambè
la bona relació entre veins .
I de passada, recaptar almoines.
6)LA VIDA AL CARRER
-Abans de que la gent sols sortís al carrer per agafar el cotxe ,i els nens sols sabéssin divertir-se amb les consoles, la vida de grans i petits era feliç i participativa a uns carrers plens de terra
però més tranquils.
A- A LA FRESCA
Es així com en dèien quan, al capvespre, tots els veïns treien cadires al carrer,per a ells i pels qui passaven, tot fent tertulia.
Després de sopar hi tornàven, jugant grans i xics junts
a « picar i parar”a “ cuit i amagar”, a pilota, patacons.etc.
Alguns nens espavilats muntàven paradetes per vendre
Tebeos vells o fer intercanvis.
B-EL SERENO:
Una figura típica de Catalunya i que a Esparreguera
tenia le peculiaritat de passar a les 4 de la matinada per
les cases de treballadors de can Sedó, picant a la porta
per despertar-los, tot anunciant el temps (plou! Neva!).
Per Nadal pasaba a felicitar, amb les típiques postals.
Un dels derrers fóu l`Abelló, molt conegut
pel seu taller de bicicletes.
C-EL NUNCI:
Passava amb la seva trompeta, anunciant
els acords municipals, les activitats culturals,notícies
i sobretot « ha arribat sardina fresca al mercat “ ,doncs
els congelats no fa tant com sembla que
existeixen. El darrer fóu en Vidal,que
vivia als baixos de l`Ajuntament.
D-ELS VOLTS AL CARRER :
Els diumenges a la tarda, els nois
donàven repetides voltes pel carrer Gran,Hospital, Arbres i T.Garriga,
i les noies al revés, tot estudiant- se i saludant- se, per tal de
fer amistat i constituïr colles, que després es divertien
organitzant “ guateques” a cases particulars, amb ball amb
tocadiscos i begudes sense alcohol.
A altres ciutats, com Igualada o Manresa, donàven voltes a la Rambla.
E-SANT JOAN:
Per la revetlla ,a cada carrer es feien fogueres
amb trastos vells i caixes que els nanos havien recollit durant
la setmana, i al capdemunt s`hi col. locava un ninot fet o
pintat sobre cartrons, alguns amb personatges de moda.
F-BANYS A LES BASSES:
Tot i que estava mig prohibit, els xicots més atrevits anàven
a banyar- se a les basses de cal Vidal, Galceràn i Buxeda.I a cal Trempat.
I tambè algunes noies amb “mala fama”. Cal tenir en compte
que a la majoria de cases no hi havia bany ni dutxa, i molt menys
Piscines públiques (cosa que paradoxalment ja existia en
temps dels romans,i on ja es banyàven homes i dones barrejats).
3)COSTUMS DE MAIG
A-EL MES DE MARIA: A l’escola de la Rosa Güell muntàvem un altar tot el mes amb lliris i
ciris i cantàvem i resavem cada dia una estona.
De fet sempre abans de plegar, donàvem voltes
a l’entorn de la classe,cantant la « Rosa d`abril “ com a despedida.(I no era cap escola religiosa,
sinó privada) I era mixta de nens i nenes, cosa
inusual a l’època I que ens ha servit de molt a l`hora de valorar els sexes.
B-LES FILLES DE MARIA : En deien aixi de totes les jovenetes solteres( se suposava que verges) que organitràven una processò per
tot el poble, recorrent diversos altars a les façanes d’algunes cases, fins a l’església, on
feien una oferta floral.
Com veiem, la majoria de costums catòliques
deriven de celebracions ancestrals al culte de
la natura.
C-LA FESTA DEL TREBALL: El dia 1 de maig es
commemora que després d’aferrissades lluites,els
obrers van aconseguir que el dia es dividis en 8 hores
de treball,8 de dormir i 8 per estar en familia, estudiar o esbargir-se, i fer festa el diumenge. Fins llavors,no existíen festes ni horaris i a partir dels 8 anys, alguns nens ja treballàven a fabriques, com a Manufactures Sedó, d’Esparreguera .
-Per celebrar-ho,els treballadors sortien a dinar al camp,i era l’únic dia que es permetia pujar a les caixes dels pocs camions que hi havia (com els de cal Pau Bros o el Mestre)per tal de fer el trajecte.
El govern franquista es va inventar San José Obrero,per tal que la gent s’oblidé de les reivindicacions dels explotats, i amb la democracia s’ha recuperat l’autèntica festa.
4)DIUMENGE DE RAMS:
Als nens d’Esparreguera ens recordava l`entrada a Jerusalem de “La Passió”.
A la processó, els xicots portàven grans rams de
llorer que els donàven a cases on hi havien
aquests arbres (p.ex, cal Sitjà ,cal Marimón, cal
Ponce de León,etc.) i aprofitàven per donar cops
a les palmes o els palmons de les nenes més « pijas »
per fels- hi caure les llaminadures que hi portàven
penjades.Eren de sucre i les venien a cal Ferràn i a cal
Tildu. Les nenes pobres tambè portàven ramets de llorer,
I si podíen, estrenàven vestit o alguna cosa.
-Esparreguera es féu coneguda a la comarca
degut al Pere cisteller, que omplia mig carrer
Gran de palmes, mentre el vèiem anar- les
Treballant,tot fumant una inseparable pipa.
5)DIA DE LA MARE:
Ja se celebrava a l’antiga Grècia en honor
a la mare de Júpiter,
Tambè al segle XVII a Anglaterra.
Als EE.UU,Ana Javis el 1905 va suggerir el projecte,
en honor a la seva mare morta prematurament.
Al tenir moltes respostes, es proposà al congrès,
que al 1914 concedí com a festa el primer
diumenge de maig . A Catalunya no és festa
sinó una promoció comercial ,i quan erem petits
no ho celebrava quasi ningù. Abans era el
8 de desembre, dia de la Purísima.
TEMES PUBLICATS :
2)COSTUMS DE CARNAVAL
A-El carnestoltes estava prohibit, però es permetia
fer al local de” Educación y Descanso” (L’Ateneu)
Un ball de disfresses (amb cara destapada)
on competien les modistetes
que apenien a cosir i les modistes del poble
(Comaposada, Varela. Pepita Polo, cal Vidal, Portero,Les Parentes, Paquita Isart, etc.)
B-Als balls que es feien a l`Ateneu per carnaval i festa major i a l`Estrella els diumenges,donàven
una targeta on s’anotava anb quina noia tocava
ballar cada ball, després de fer el recorregut per
preguntals-hi. I a la mitja part, era quasi obligat convidar la mare i les tietes a fer el vermut.
A-Dijous i divendres era festa tot el dia, i la ràdio (no existia la tv)
nomès donava música clàssica,
durant migdia.
B-La guàrdia civil vigilaba que ningú treballés
encara que fés bricolatge o cavés al seu hort, o escombrés.De lo
contrari el ficàven al calabós, o el fitxaven de “ roig”.
C-Dijous, al terra de l’església hi col.locàven taulons on els nens hi
picàven bona estona amb
maces que venien a les tendes, i féien soroll amb
carraus. En deien “ matar jueus”,doncs es
feia creure que els jueus van matar Jesús,quan en
realitat van ser els mateixos sacerdots de l’epoca.
D- A diverses cases del poble (p.ex,cal Pau Bros,cal cadenes, el
patronat, cal gerrer) hi muntàven altars (en deien “ monuments”) que
la gent anava a
visitar, doncs no es podia fer res mes.
E-“ La Passiò “es representava al teatre de l`ateneu,
i al migdia (com que estava a prop) el public aprofitava per pujar al
campanar, que aquells
dies estava obert. És el mès alt de Catalunya,
desprès del de Valls, amb poca diferència.
F-Els aplecs als afores estàven prohibits doncs es
considerava perillós agrupar massa gent, sobretot si
eren de sardanes,o d´alguna tradició catalana.
G- El dimecres de cendra estava prohibit enterrar la
Sardina, malgrat es feia d’amagat en alguns àmbits.
Però hi havia un ritual catòlic curiós d’origen pagà
que consistia en que el capellà tirés una paletada
de sal mullada a la façana de cada casa per
expulsar els mals esperits.En dèien “El Sal Pas”.
H-Tampoc es permetia menjar carn (nomès peix) durant la Quaresma,
especialment els divendres.Excepte si tenies diners i compraves una
“Bula” que et dispensava del pecat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario