PRESENTACIÓ

Activitats Fixes

EN AQUESTA SECCIÓ OS ANIREM EXPLICANT LES ACTIVITATS QUE REALITZEM DE FORMA QUOTIDIANA.

El Racó de la Mercè (Costums d'Abans)

La Mercè , des de l'aula d'informàtica ens anirà explicant coses que passàven quan era joveneta i que ara semblen de fa 1000 anys.
Si teniu ganes de col.laborar, podeu explicar costums antigues o fer comentaris aquí mateix

07)NEGOCIS AMBULANTS

El més  conegut éra l’esmolet, que  passava amb la seva  roda a  esmolar ganivets i  tisores. I  també  gitanos  de  tan  en tan,a  arreglar olles  i cistells, i  alguns  fent ballar  un  ós i una mona,tot tocant un piano de maneta.

Però hi ha personatges exclusius  d`Esparreguera :

-EN CLARAMUNT:

 Cada diumenge ,avisant amb una trompeta, passava café calent casa  per  casa, després  de  dinar.Era molt  conegut ademès  per fer  de cambrer  a l`Ateneu.

-EL MONGETAIRE:

 Passava amb un  carretó a  vendre  cigrons i mongetes cuits.

-EL MATÓ: També   passaven  pels clients  habituals  a vendre  mató  els  de la  Casa nova,  la  Montserrat de Cal  Vaqué , i els  de  cal  Atxón.

-EL CISCU DRAPAIRE:

Molta gent tenia  conills  i gallines al pati i de bon matí  se sentien  cantar els  galls. Les pells dels  conills  les passava  a comprar  el  drapaire,tot  anuntciant – se  cridant «  pells  de  comill ! ».També comprava  papers  i draps ,que pesava  amb  una romana, tot carregat de sacs, amb un ruc. L`ajudava  el seu fill Rogelio.

-EL MATALASSER:

No existien  els matalassos  de molles i  la majoria  estàven  plens  amb  borra  de llana. Com que amb  el temps es comprimia, calia estovar- la de tan en tan.I això  ho  feia el matalasser, passant  per les cases, tot estenent la llana i donant – li cops amb dos bastons,cosa que divertia molt  als nens  de la casa.El darrer fóu en Jaume Alavedra.

-TREURE LA BASSA:

En deien aixi  de buidar el  dipòsit de  les comunes. No existíen els wàters de  ceràmica,i consistien en un banc amb un forat amb tapa,i els excrements anàven  a parar  a un dipòsit que es buidava de tan en tan, amb portadores de vi, a la matinada,per tal de no fer  tanta pudor.Un  dels darrers  en passar  per les cases a fer aquesta  feina, fóu en Calsina de “ca la Manqueta”.

-ELS FOGOTS:

Aquest era el nom de les rames de pi i serments que s’utilizàven  per coure el pa, per a les llars de foc, i sobretot per les moltes terrisseries que hi havia al poble.Als  forns de pa  i pastisseries els  descarregàven a la matinada  amb un carro tot escampant una bona  olor pels carrers.El  pa  sortia  més  bo i  tambè  s’evitàven els  incendis, al mantenir  el bosc net de rames.

-EL CARBONER :

Tothom cuinava amb carbó, que enceníen amb  carbonet.

Generalment era fet a les carboneres  que hi  havia al bosc, i que després  passàven a  repartir per les cases .Els  fogons de les cuines es mantenien ventant  de tan en tan amb un ventall d`espart.

-ELS FERRERS:

A Esparreguera  n`hi havia 2: el Joan de la  plaça  Església  i a cal Nin , al c/ Gran, on  encara conserven la fornal , junt amb un petit  museu relacionat amb els cavalls, doncs  es  dedicàven bàsicament a ferrar els matxos, però tambè  a fer baranes,reixes o treballs artesans  amb ferro  forjat ,i  complements per la  llar  de foc.

-L’ESQUILADOR:

Es dedicàven  a esquilar la llana dels bens dels  pastors particulars que tenien un  petit ramat. El darrer  es col- locava a  la plaça  de l` Esglésiadavant de cal Vaqué.

-LA LLEVADORA:

Tothom  neixia a casa seva . I per preparar l’embaràs  i assistir el part existia  la  llevadora,  que visitava les  cases i a la que cridàven  a  l`hora del  naixement.A Esparreguera les últimes  van ser la Sra.Maria i la Sra. Mariana.

-EL PRACTICANT:

Als pobles  no existien  pràcticament Ambulatoris  i  les cures  d`urgències  les féien a les farmàcies  i les greus  a  la Creu Roja.  També el farmacèutic es  dedicava  a donar injeccions, fins  que sorgí la figura del practicant  a dedicaciò total,anant cada dia  a les cases  de  tots  seus  abonats  o dels clients accidentals.

El darrer  amb  dedicació  plena fóu en  Joaquim  Trens.

                                                                                                                      

.

8) COSTUMS RELIGIOSES:

A-CORPUS

Sempre cau en dijous,  i el  2011  coincidí amb la revetlla  de

Sant joan , cosa que encara el féu passar mès  desapercebut.

De  fet, el mès  joves no saben ni que existeixi, quan abans  era una  de les festes  mès  importants .

I  ès  que a  Espanya  en temps  de Franco sols  podia existr la religió catolica, un sol partit i un sindicat (CNS),i  era socialment  obligat participar de tots  els  rituals  i normes.

Les processons  del  Corpus eren espectaculars ,es convocàven concursos d’alfombres  de flors,  es  col- locàven  altars  a diverses  cases i  a  les pastisseries de cal Ferràn  i cal Tildu  llogàven  atxes (torxes)de cera  i d’artificials  amb petroli.

B:ESTIMAR LA MÀ

Quan els nens (i els  grans  més religiosos)  es trovàben

amb un  capellà pel  carrer era  obligat  anar – lo  a saludar

tot  fent-li un petò a ma.Va durar la costum fins  els  primers mossèns “revolucionaris”després  del concili  vaticà.

Alguns, inclùs treballàven unes hores en empreses.

Els  anomenàven “ capellans  obrers” .

C-EL VIÁTIC :

També en deien “passar el combregar”.Quan  algú  estava

molt  malalt  li administràven  la extremaunció  a casa,

i passava el capellà  pel carrer sota  un gros  paraigüas

que aguantava un escolà, tot fent  sonar  una campaneta.

I  quan es moria, a l’esquela hi posava “ ha muerto confortado con los  santos sacramentos” .Si no ho posava volia dir que no era creient o que s`havia  suicidat , o tingut un accident.

D-LA DOCTRINA:

El diumenge després  de dinar quasi tots  els  nens

assistien a classes  que impartien  els  catequistes, (en

especial  els que es  preparàven  per la primera  Comunió)

La  majoria hi anàven perque  a la  sortida   donàven

una “ assistència” que era una entrada  per anar  al

cine al Patronat  Parroquial.S`hi projectava  el No-Do

i  pel.lícules del oest, de  Charlot  o  del “  gordo  i  el  prim”

(Stan Laurel i Oliver Hardy) I  de Walt  Disney.

E:HOMES I  DONES  SEPARTS

A totes les esglésies  hi havia  2 portes, per on  havien

de passar  els  homes i  les dones  per  separat, aixi

com  2  fileres  de bancs  difereneciats .Als  jovenets  i noies  ens  agradava  per poder escudrinyar  als  de l’altre  sexe.

F : LA MANTELLINA

Era el nom del  mocador amb  que les dones  eren

Obligades a  cobrir-se el  cap   per  entrar a  les  esglésies.

En canvi els  homes  havien   d’anar   descoberts.

Tampoc  les senyores  podien  entrar-hi amb  pantalons.

(com  veiem  no hi ha tanta  diferencia amb els  musulmans

més moderats).

G: ELS ENTERRAMENTS

Aixi  com  ara  es  despedeix  el  dol a l’església, abans

els  enterraments  tipus  processó  a  peu,  arrivàben

fins  al barri del  Castell, i algus  fins  el  cementiri,

a 1 km.lluny. Més endavant, fins  a  mig  carrer,i es  van  anar  escurçant.La  gent  s’agenollava quan  passava, i el  taüt era  portat  amb  carrosses  de cavalls.

I, segons  la  classe social del  finat  portàven  més  o  menys  cavalls,  o més  o menys  capellans.

H:LA ” SAGRADA FAMILIA”:

Era el nom d’una  capelleta  de  fusta amb  les  imatges

de  Jesús  i els seus  Pares, que guardàven a  les  cases

uns  quants  díes,i  desprès   la  passàven  als  veïns.

Servia per  promocionar  la idea  de que la  família és  el nucli  de  la  societat.I  tambè   la bona  relació entre  veins .

I  de  passada, recaptar  almoines.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

6)LA VIDA AL CARRER

-Abans de que la gent sols  sortís  al carrer per  agafar el cotxe ,i els  nens  sols sabéssin  divertir-se amb  les consoles, la  vida de grans i petits  era feliç i  participativa a uns  carrers  plens  de terra

però  més  tranquils.

A-  A LA  FRESCA

Es així  com en dèien   quan, al capvespre, tots els veïns treien cadires al carrer,per a ells i  pels  qui passaven, tot  fent  tertulia.

Després de sopar  hi tornàven, jugant  grans  i xics  junts

a «  picar i  parar”a “ cuit  i amagar”, a  pilota,  patacons.etc.

Alguns  nens  espavilats muntàven  paradetes  per  vendre

Tebeos vells o fer intercanvis.

B-EL SERENO:

Una figura típica de  Catalunya  i que a Esparreguera

tenia le peculiaritat  de passar  a les 4 de la  matinada per

les cases  de treballadors  de can  Sedó,  picant  a la  porta

per despertar-los, tot  anunciant  el temps (plou! Neva!).

Per Nadal  pasaba a felicitar, amb les típiques postals.

Un dels  derrers fóu  l`Abelló,  molt  conegut

pel  seu taller de bicicletes.

C-EL NUNCI:

Passava amb la seva trompeta, anunciant

els  acords municipals,  les activitats  culturals,notícies

i sobretot « ha arribat sardina fresca  al  mercat “ ,doncs

els congelats no fa tant com  sembla que

 existeixen. El darrer fóu en Vidal,que

vivia  als  baixos de l`Ajuntament.

D-ELS VOLTS AL CARRER :

Els diumenges a la tarda, els nois

donàven repetides  voltes pel carrer Gran,Hospital, Arbres  i T.Garriga,

i les noies al revés, tot estudiant- se i saludant- se, per  tal  de

fer amistat  i constituïr colles, que després  es  divertien

organitzant “ guateques” a  cases particulars, amb ball  amb

tocadiscos  i begudes  sense alcohol.

A altres ciutats, com Igualada  o  Manresa,  donàven voltes a la Rambla.

E-SANT JOAN:

Per la revetlla ,a cada carrer  es feien  fogueres

amb trastos  vells i caixes  que  els  nanos  havien recollit durant

la setmana, i al capdemunt s`hi col. locava un ninot fet o

pintat  sobre  cartrons, alguns  amb  personatges de moda.

F-BANYS A LES BASSES:

Tot  i que estava  mig  prohibit, els  xicots  més atrevits anàven

a  banyar- se a les basses de cal Vidal, Galceràn  i Buxeda.I a cal Trempat.

I  tambè  algunes  noies  amb “mala fama”. Cal tenir  en compte

que a la majoria  de cases no hi  havia bany ni dutxa, i molt menys

Piscines  públiques (cosa  que paradoxalment  ja  existia en

temps dels romans,i on ja es banyàven homes i dones barrejats).

                                                                                                          

3)COSTUMS DE MAIG

A-EL MES DE MARIA: A l’escola  de la Rosa  Güell muntàvem un altar tot el mes amb lliris i

ciris i cantàvem  i resavem cada  dia  una estona.

De fet sempre  abans de plegar, donàvem voltes

a l’entorn de la classe,cantant la « Rosa d`abril “ com a  despedida.(I no era cap escola religiosa,

sinó  privada) I era mixta de nens i nenes, cosa

inusual a l’època I que ens ha servit de molt  a l`hora de valorar els  sexes.

B-LES FILLES DE MARIA : En deien aixi de totes les jovenetes solteres( se suposava que verges) que organitràven una processò per

tot  el poble, recorrent diversos altars a les façanes d’algunes cases, fins a l’església, on

feien una oferta floral.

Com  veiem, la  majoria de costums catòliques

deriven de celebracions ancestrals al culte de

la natura.

C-LA FESTA DEL TREBALL: El dia 1 de maig es

commemora que després d’aferrissades lluites,els

obrers van aconseguir que el dia es dividis en 8 hores

de treball,8 de dormir i 8 per estar en familia, estudiar o esbargir-se, i fer festa el diumenge. Fins llavors,no existíen festes ni horaris i a partir dels 8 anys, alguns nens ja treballàven a fabriques, com a Manufactures Sedó, d’Esparreguera .

-Per celebrar-ho,els treballadors sortien a dinar al camp,i era l’únic dia que es permetia pujar a les caixes dels pocs camions que hi havia (com els de cal Pau Bros o el Mestre)per tal de fer el trajecte.

El govern franquista es va inventar San José Obrero,per tal que la gent s’oblidé de les reivindicacions dels explotats, i amb la democracia s’ha recuperat l’autèntica festa. 

4)DIUMENGE DE RAMS:

Als nens d’Esparreguera ens recordava l`entrada a Jerusalem de “La Passió”.

A la processó, els  xicots  portàven  grans rams de

llorer  que els donàven  a cases on  hi havien

aquests  arbres (p.ex,  cal Sitjà ,cal Marimón, cal

Ponce  de  León,etc.) i aprofitàven  per  donar  cops

a les palmes o els palmons de les nenes  més « pijas »

per fels- hi caure les llaminadures  que hi portàven

penjades.Eren  de sucre  i les venien a cal Ferràn  i a cal

Tildu. Les  nenes  pobres tambè portàven ramets de llorer,

I si podíen, estrenàven vestit o alguna cosa.

-Esparreguera  es  féu  coneguda a  la comarca

degut al Pere cisteller, que omplia  mig  carrer

Gran de palmes,  mentre   el vèiem  anar- les

Treballant,tot fumant una inseparable pipa.

                                                                                                                

5)DIA DE LA MARE:

Ja se celebrava a l’antiga Grècia en honor

a la mare de Júpiter,

Tambè al segle XVII  a Anglaterra.

Als  EE.UU,Ana Javis el 1905 va suggerir el projecte,

en honor a la seva  mare morta prematurament.

Al tenir moltes respostes,  es  proposà  al congrès,

que al  1914 concedí com  a festa  el primer

diumenge de maig . A Catalunya  no és festa

sinó  una  promoció comercial ,i quan  erem petits

no ho celebrava quasi ningù. Abans era el

8 de desembre, dia de la Purísima.

 TEMES PUBLICATS :

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            

2)COSTUMS  DE CARNAVAL

A-El carnestoltes estava prohibit, però es permetia

fer al local de” Educación y Descanso” (L’Ateneu)

Un ball de disfresses (amb cara destapada)

on  competien les modistetes

que apenien a cosir i les modistes del poble

(Comaposada, Varela. Pepita Polo, cal Vidal, Portero,Les  Parentes, Paquita Isart, etc.)

B-Als balls que es feien a l`Ateneu  per  carnaval  i  festa major i  a l`Estrella  els  diumenges,donàven

una targeta  on s’anotava anb quina  noia tocava

ballar cada ball, després de fer el recorregut per

    preguntals-hi. I a la mitja part, era quasi obligat  convidar la mare i les tietes a fer el vermut.

                                                                                                                                                                         

1) - COSTUMS DE SETMANA SANTA
A-Dijous i divendres era festa tot el dia, i la ràdio (no existia la tv)
nomès donava música clàssica,
durant migdia.

B-La guàrdia civil vigilaba que ningú treballés
encara que fés bricolatge o cavés al seu hort, o escombrés.De lo
contrari el ficàven al calabós, o el fitxaven de “ roig”.

C-Dijous, al terra de l’església hi col.locàven taulons on els nens hi
picàven bona estona amb
maces que venien a les tendes, i féien soroll amb
carraus. En deien “ matar jueus”,doncs es
feia creure que els jueus van matar Jesús,quan en
realitat van ser els mateixos sacerdots de l’epoca.

D- A diverses cases del poble (p.ex,cal Pau Bros,cal cadenes, el
patronat, cal gerrer) hi muntàven altars (en deien “ monuments”) que
la gent anava a
visitar, doncs no es podia fer res mes.

E-“ La Passiò “es representava al teatre de l`ateneu,
i al migdia (com que estava a prop) el public aprofitava per pujar al
campanar, que aquells
dies estava obert. És el mès alt de Catalunya,
desprès del de Valls, amb poca diferència.

F-Els aplecs als afores estàven prohibits doncs es
considerava perillós agrupar massa gent, sobretot si
eren de sardanes,o d´alguna tradició catalana.

G- El dimecres de cendra estava prohibit enterrar la
Sardina, malgrat es feia d’amagat en alguns àmbits.
Però hi havia un ritual catòlic curiós d’origen pagà
que consistia en que el capellà tirés una paletada
de sal mullada a la façana de cada casa per
expulsar els mals esperits.En dèien “El Sal Pas”.

H-Tampoc es permetia menjar carn (nomès peix) durant la Quaresma,
especialment els divendres.Excepte si tenies diners i compraves una
“Bula” que et dispensava del pecat.